Aquest text el vaig escriure el dia que el P. va fer 16 setmanes, 4 mesos.

Avui fas setze setmanes. Avui hauria de tornar a treballar. Tu dorms a sobre meu, acurrucat, tranquil, fràgil i molt petit… Avui m’hauria de vestir de pressa, i sortir per la porta de casa directa a la feina. Abans, t’hauria deixat algun bibi amb la meva llet a la nevera i més tard, el papa o algun avi, t’hauria dut a la llar d’infants. I jo, llàgrimes avall, estaria conduint cap a l’escola a punt per, amb un somriure, dir bon dia als nens i nenes. Avui aniria amunt i avall per l’escola, retrobant-me amb els companys i ordenant programacions i planificant el que queda de curs. Mentre tu, fràgil i molt petit, encara no et mous autònomament a la llar d’infants. La mestra, dolça i molt atenta, t’amanyaga perquè sentis la seva escalfor i aconsegueixis tranquil·litzar-te. I tu, fràgil i molt petit, no entendries per què ha canviat la olor, per què no estàs a la manta de sempre, per què enlloc del pit de la mare t’intenten donar un bibi que només t’alimenta. On és l’escalfor, el carinyo, la protecció, la calma… On és la mare? Et preguntes.

Avui jo tindria el cap inundat de tu. I no faria res del dret. I tu, fràgil i molt petit, et distrauries amb tot el que t’envolta i les hores passarien. Rondinaries, respiraries, esperaries i tornaries a reclamar-me. Deixaria l’últim nen de la fila amb la seva família i corrents aniria a agafar el cotxe direcció a casa, t’imaginaria i t’enyoraria durant tot el trajecte. I tu, fràgil i molt petit, esgotat de tot el dia, esperaries impacient aquest moment. Fins que jo entrés per la porta i ens desfaríem l’un amb l’altre.

Avui tu no estaries preparat. Avui jo no estaria preparada.

Jo avui, per sort, no he de tornar a treballar. I quan et despertis, t’alimentaré amb la meva llet, i tu et sentiràs segur, protegit, estimat i embolcallat.

Jo he decidit poder gaudir – sense cobrar, es clar – de més temps per cuidar el meu fill, però no tothom té aquesta opció.
No té cap sentit i és injust separar-nos a les 16 setmanes. Ens recomanen per tots cantons que donem el pit fins els 6 mesos de forma exclusiva, això diu la OMS. I per altra banda, ens imposen aquesta separació obligada que trasbalsa – i aquesta paraula queda molt curta – qualsevol família.

Amb 4 mesos, ens necessiten i els necessitem. Qualsevol imposició, és antinatural i agressiva cap a les famílies, però que una llei digui que la mare no pot estar més de 16 setmanes amb el seu nadó, deixa palès que aquest sistema menysté, una vegada més, als nens i a les nenes.

Éste texto lo escribí el día que P. hizo 16 semanas, 4 meses.

Hoy haces dieciséis semanas. Hoy tendría que haber vuelto al trabajo. Tu duermes a mi lado, acurrucado, tranquilo, frágil y muy pequeño… Hoy me tendría que vestir deprisa, y salir por la puerta de casa hacia el trabajo. Antes, te habría dejado algún biberón con mi leche en la nevera y más tarde, papá o algún abuelo, te habrían llevado a la guardería. Y yo, lágrimas cayendo, estaría conduciendo hacia la escuela a punto para, con una sonrisa, decir buenos días a los niños y niñas. Hoy iría arriba y abajo por la escuela, reencontrándome con los compañeros y ordenando programaciones y planificando lo que queda de curso. Mientras tú, frágil y muy pequeño, aún no te mueves autónomamente por la guardería. La maestra, dulce y muy atenta, te acaricia para que sientas su calor y consigas tranquilizarte. Y tú, frágil y muy pequeño, no entenderías por qué ha cambiado el olor, por qué no estás en la manta de siempre, por qué en vez del pecho de mamá te intentan dar un biberón que sólo te alimenta. Dónde está el calor, el cariño, la protección, la calma… ¿Dónde está mamá? Te preguntas.

Hoy yo tendría la cabeza inundada de ti. Y no haría nada bien. Y tú, frágil y muy pequeño, te distraerías con todo lo que te rodea y las horas pasarían. Te quejarías, respirarías, esperarías y volverías a reclamarme. Dejaría el último niño de la fila con su familia y corriendo iría a coger el coche dirección a casa, te imaginaría y te echaría de menos durante todo el trayecto. I tú, frágil y muy pequeño, agotado de todo el día, esperarías impaciente éste momento. Hasta que yo entrara por la puerta y nos uniríamos de nuevo.

Hoy tu no estarías preparado. Hoy yo no estaría preparada.

Yo hoy, por suerte, no tengo que volver al trabajo. Y cuando te despiertes, te alimentaré con mi leche, y tú te sentirás seguro, protegido, querido y abrazado.

Yo he decidido poder disfrutar – sin cobrar, claro – de más tiempo para cuidar a mi hijo, pero no todo el mundo tiene ésta opción. No tiene ningún sentido y es injusto separarnos a las 16 semanas. Nos recomiendan por todos lados que demos el pecho hasta los 6 meses de forma exclusiva, esto dice la OMS. Y por otro lado, nos imponen ésta separación obligada que desmonta – y ésta palabra queda muy corta – a cualquier familia.

Con 4 meses, nos necesitan y les necesitamos. Cualquier imposición, es antinatural y agresiva hacia las familias, pero que una ley diga que la madre no puede estar más de 16 semanas con su bebé, demuestra que éste sistema menos tiene, una vez más, a los niños y a las niñas.

4 thoughts on “Avui ens hauríem separat | Hoy nos habríamos separado

  1. Mai sestà preparat per acomiadarlos… per mi és un delicte truncar la baixa maternal als 4 mesos quan els hem dalimentar en exclusiva fins els 6 mesos… Increïble però tristament cert.

    M'agrada

  2. És trist, realista i bonic a la vegada el que has escrit! He estat apunt de que se m’escapés alguna llagrimeta, 16 setmanes és vergonyós… Esperem que en un futur siguin més! (Segur que hi ha situacions també molt pitjors..)
    Felicitats pel blog! Molt bonic el que escrius!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s